L'escola

A la llarga experiència de l’equip de professors s’hi sumen unes instal·lacions perfectes per a la pràctica del teatre. La ubicació en el barri més artístic de la ciutat (a tocar del Paral·lel) aporta el punt d’inspiració. Tots aquests elements fan de l’escola un niu d’innovació teatral i un referent a nivell europeu.

Berty Tovías

Berty Tovías (Barcelona, 1952) és director de l’escola i destacat especialista en la pedagogia de Jacques Lecoq.

S’apropa al teatre professional treballant en diversos muntatges com a assistent del reconegut escenògraf Fabià Puigserver.

El 1976 es llicencia a l’Institut del Teatre de Barcelona i aquell mateix any entra a la companyia Dagoll Dagom, on obté un gran èxit amb obres com No hablaré en clase (’76), Antaviana (’78), o La nit de Sant Joan (’80). Estudia Interpretació a L’École Internationale de Théâtre Jacques Lecoq de París. Complementa la seva formació cursant el LEM (Laboratoire d’Étude du Mouvement). Uns anys més tard, el 1991, torna a París per realitzar un curs pedagògic amb Jacques Lecoq.  

Un cop torna a Barcelona, treballa com a actor de teatre, cinema i televisió. Dirigeix nombrosos muntatges entre els quals destaca “…Ño!”, de Pepe Rubianes. Participa com a director convidat a la cerimònia d’inauguració de les Olimpíades de Barcelona ’92.

Des de la seva estada a París el seu interès se centra en l’ensenyament. Entre 1986-97 assumeix la direcció pedagògica al Col·legi del Teatre. Des de 1989 és professor d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona i imparteix cursos tant a Espanya com a l’estranger.

El seu projecte pedagògic queda consolidat el 1997 amb la creació d’Estudis Berty Tovías – Escola Internacional de Teatre.

Actualment Berty Tovías compagina la seva tasca docent amb la direcció de muntatges teatrals entre els quals cal destacar “La mort de Marguerite Duras” de Tato Pavlovsky, estrenada a Buenos Aires i “Inferno” de Felipe Cabezas. El 2016 dirigeix la posada en escena de l’obra “Una vida en el teatre” de David Mamet, dirigida per Moisès Maicas i protagonitzada pels actors Enric Majó i Dafnis Balduz.

Equip pedagògic

Col·laboradors

Felipe Cabezas (Chile), Christophe Marchand (París), Paola Rizza (Milán), Christian Atanasiu (Berlín), Sali Cervià (Sallent), Merche Ochoa (La Rioja), Nico Kohen (Montevideo), Lassaad Saïdi (Túnez), Jason Turner (Londres), Pascal Lecoq (París), Marion Jourdes (Rodez), Ángeles Ciscar (València), Montse Bonet (Barcelona), Simon Edwards (Inglaterra), Pablo Ballester (Cuba), Stefan Metz (Suiza), Lilo Baur (Suiza), Stefano Perocco (Italia), Sergio Claramunt (València), Cisco Margenat (Barcelona), Cacu Prat (Artés), Yvette Vigatà (Perpinyà), María Escalona (La Habana), Helena Pla (Barcelona), Peter Gadish (Budapest), Sergio Lulkin (Brasil), Ruth Salama (Barcelona), Philippe Peychaud (Francia), Marcelo Katz (Argentina)

L’Espai

L’escola està situada al centre de Barcelona, entre les Rambles i el Paral·lel, a quatre passes del mar.

Ocupa el número 10 del carrer Cid, on als feliços anys 20 s’hi aixecava “La Criolla”, un dels cabarets més famosos d’Europa freqüentat per personatges de la cultura europea tan rellevants com Jean Genet, Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Georges Simenon o Thomas Mann entre d’altres.

El centre disposa de més de 500 m2 i unes instal·lacions idònies. Compta amb dues aules per assajar i amb una gran sala on s’imparteixen les classes i es presenten els tallers en públic.

Barcelona i el Raval

Barcelona és una de les urbs més vibrants del Mediterrani. Poc s’hi pot afegir a la seva merescuda fama de ciutat cosmopolita. La seva arquitectura, les seves platges, la seva cultura underground, la riquesa d’idiomes, colors i sabors que exhibeixen els carrers… tot això conforma un panorama absolutament únic.

Això no obstant, existeix una Barcelona menys coneguda. La que evoca al seu període d’entreguerres, època en la qual la ciutat es va convertir en un niu d’espies, contrabandistes, galifardeus i… artistes. El teatre, el cabaret i la poesia troben en el barri del Raval, un indret idoni. Aquesta herència encara es pot sentir en els seus teatres i locals nocturns, i per descomptat, al núm. 10 del carrer Cid.

WordPress Image Lightbox